CONTACTAR | GUIA DE CARRERS | ES | EN | FR

MIDA DEL TEXT | Augmentar la mida del textMida del text normalReduir la mida del text | SENSE ESTILS

Logotip
Vista poble
Portada > Actualitat > Agenda > Club de lectura de còmics 'L'ocell del temps': Dylan Dog, de Tiziano Sclavi

Club de lectura de còmics 'L'ocell del temps': Dylan Dog, de Tiziano Sclavi

Dia i hora: dimarts 11/12/2018 a les 19:00

Lloc: Biblioteca M. Pompeu Fabra

Organitza: Biblioteca Municipal Pompeu Fabra

El club de lectura l’Ocell del Temps versa sobre el món del còmic.

És un punt de trobada, un espai participatiu on poder intercanviar idees, opinions i debatre els diferents punts de vista dels participants, que poden ser grans aficionats o persones que simplement es volen apropar al món del còmic a través de les diferents propostes que anirem fent, ja siguin còmics o novel.les gràfiques de diferents tendències, gèneres o països (nacionals, europeus, americans, etc.)

A càrrec de Cristina Plaza, les places són limitades i cal reserva prèvia. Si us voleu apuntar ho podeu fer a través d’aquest formulari o bé, directament a la biblioteca ja sigui trucant al 93 689 18 36 o presencialment.

 

 

Dylan Dog, de Tiziano Sclavi


La història de Dylan dog és la història d'un triomf imprevist. Sergio Bonelli, líder del còmic popular italià, s'havia proposat renovar la temàtica de les seves publicacions. L'encàrrec per crear un nou personatge va recaure en en Tiziano Sclavi, un escriptor que havia començat publicant articles i relats en el Messagero dei Ragazzi, el 1971. La seva col·laboració amb Sergio Bonelli s'inicia el 1978 realitzant guions per a Zagor, Ken Parker, Mister No i altres sèries de l'editorial. Fins i tot va arribar a ser director de la revista Pilot, durant la breu incursió de Bonelli al "còmic d'autor". Es torna a parlar de sèries populars i Tiziano Sclavi proposa una sèrie d'horror. Al principi, va semblar que Dylan Dog estava destinat a patir el mateix destí de tantes sèries fallides. Els exemplars del primer número llanguien en els magatzems del distribuïdor.

Inesperadament va començar a funcionar el boca a boca i el tiratge de Dylan Dog es va disparar. Dels 50 mil exemplars del primer número ha passat als 980 mil d’avui, entre la col·lecció regular i dues reedicions.

S'ha convertit en un autèntic fenomen del còmic popular, és objecte de tesis universitàries i ha merescut els elogis del mateix Umberto Eco. El seu rostre ha estat portada de l'elitista revista Max i Sette, dominical del Corriere della Sera, ha dedicat dotze de les seves pàgines a l'estudi del fenomen Dylan Dog. Les seves vinyetes apareixen reproduïdes en quaderns escolars, jocs de tarot, rellotges, pins, samarretes i jocs de rol.

Claudio Villa va ser l'encarregat de dotar de rostre al personatge. Villa recorda aquell moment: “Em van dir que era un personatge nou, però ni tan sols em van advertir que era anglès. Vaig fer un personatge llatí, que no va agradar i que, per descomptat, no s'assemblava al tipus anglès que volien (s'havien oblidat d'explicar-m'ho). Per fi Tiziano em va telefonar i em va dir: Dylan Dog és Rupert Everett, ves al cinema a veure Another Country…”

Dylan Dog és anglès i viu en el número 7 de Graven Road en una casa amb un timbre que crida. Ha treballat en Scotland Yard, però després va escollir convertir-se en investigador del sobrenatural, encara que no sàpiga molt bé quin tipus de professió és. Té com a ajudant un imitador de Groucho Marx, que fins i tot podria ser una reencarnació del demencial actor. Tan demencial com els acudits que deixa anar a borbolls. En el primer número, l'ex-agent de Scotland Yard es presentava així: "Sóc un tipus estrany, l'únic investigador al món, pel que sé, que s'interessa en fenòmens com fantasmes, licantrops i vampirs... El fet que cregui o no en l'autenticitat d'aquests fenòmens és totalment irrellevant. El que importa és que no em nego a creure en ells a priori, com la major part de la gent seriosa ".

A Espanya el personatge no va arribar a quallar en cap dels seus dos primers intents, el de Zinco el 1988 ni el d'Ediciones B de 1993, però a partir de 2004 Aleta Ediciones va reprendre la seva publicació en diverses col·leccions i especials successius.

Donada la seva popularitat a Itàlia, el personatge va conèixer allà diverses adaptacions, des serials radiofònics a diversos videojocs. Pel que fa al cinema, encara que el 1994 es va estrenar una pel·lícula titulada Dellamorte Dellamore (Mi novia es un zombie a Espanya) que guardava molts punts en comú amb Dylan Dog (basada en una novel·la de Sclavi i protagonitzada per Rupert Everett, l'actor que va servir de model al personatge), l'adaptació oficial va haver d'esperar a l'estrena de Dylan Dog: Los muertos de la noche (2010), mediocre llargmetratge protagonitzat per Brandon Routh.



Tiziano Sclavi

Va néixer a Broni (Pavia) el 1953. Amb tot just 20 anys comença a treballar per al Corriere dei Piccoli i assisteix a Alfredo Castelli ( "alma mater" de Martin Mystère) en l'escriptura de Gli Aristocratici. Molt aviat assoleix la independència creativa i idea un important conjunt de sèrie humorístiques i d'aventures com, per exemple, Altai & Jonson (1975 - 1985). També col·labora per a Il giornalino, de les pàgines sortirien Vita da cani o l’Agent Allen.

Als anys 80 entra a treballar a l'Editorial Bonelli, on col·labora en els guions d'alguns dels puntals més importants de la mateixa: Zagor, Mister No o, la ja esmentada, Martin Mystère. En aquesta primera època crea el personatge de Kerry il trapper (1983), antecedent directe de Dylan Dog. Puja ràpidament i es converteix en l'editor italià d'Astèrix i El Tinent Blueberry.

El 1985 proposa a Sergio Bonelli de crear un "fumetto" de terror. Idea a Dylan Dog, un personatge irònic i torturat, i li dóna la cara de Rupert Everett. El seu nom l’obté del poeta Dylan Thomas i el seu cognom de la novel·la "gialla" Dog, figlio di de Mickey Spillane. Aquesta barreja de noms deixa clar la multitud de referències de la qual beurà aquesta col·lecció. Sclavi guionitza els primers numeros, crea les rutines dels personatges i després deixa la sèrie en mans d'altres guionistes.

També ha exercit de novel·lista (Tre, Dellamorte Dellamore, Nero...) i cineasta. A part de Dellamorte dellamore, novel·la seva portada a les pantalles, també ha escrit el guió de Nero.

Arxivat a: Altres
Portada de Dylan Dog
Portada de Dylan Dog
Darrera actualització d’aquest contingut: 10/12/2018 a les 11:51h
Ajuntament de Sant Feliu de Codines

Ajuntament de Torrelles de Llobregat

Plaça de l'Ajuntament núm.1 Torrelles de Llobregat 08629 (Barcelona)

Telèfon: 93.689.00.00 - a/e: (Necessites javascript per veure aquest correu-e)

Amb la col·laboració de:

Diputació de Barcelona