Teatre musical: Palmira

Dissabte, 16 d'octubre de 2021 a les 21.00 h

A càrrec de Bubulina Teatre.

 

PALMIRA és un espectacle de petit format que recull el testimoni escrit i algunes cançons cantades de les missions de recerca que la musicòloga i poetessa Palmira Jaquetti (1895-1963) va fer a la dècada de 1930 per terres gironines, en especial, al poble de Pardines. La prosa dels seus dietaris de missions de recerca va ser considerada pel crític literari Joaquim Molas la millor prosa poètica dels anys trenta, i tanmateix la seva dimensió etnomusicològica n’ha eclipsat el seu relleu literari. El jove guitarrista Izan Rubio ha fet uns bellíssims arranjaments per a guitarra.Tot plegat, traslladat per la veu i la presència d’Elisenda Rué. PALMIRA és l'oportunitat de descobrir un patrimoni literari i musical vinculat a l'arrel en un format teatral emocionant. A més dels textos dramatitzats i una selecció de cançons, l'espectacle ofereix un regal molt especial, gentilesa del Pare Josep Massot de Publicacions de l’Abadia de Montserrat: la projecció en video de les fotografies inèdites dels cantaires que van ser preses per Mercè Porta el 1934 i que han restat arxivades durant vuitanta anys, a Suïssa i després a Montserrat, amb els materials de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

 

FITXA ARTÍSTICA:

Elisenda Rué - Palmira Jaquetti

Izan Rubio - guitarra i arranjaments

Jordi Lara – idea, dramatúrgia i direcció

Montserrat Figueras – Espai, llums, vestuari

 

 

DESCOBRIR PALMIRA – Jordi Lara

El seu afinat instint literari ja es devia ensumar que la sola recerca era literatura en potència: anar pels pobles a comprar cançons als avis i les àvies a canvi d’unes pessetes o d’un paquet de tabac, contrarellotge, abans que la ràdio fes desaparèixer per sempre el cançoner de llar de foc, de feinejar, de taverna, de festa major. Només calia narrar-ho bellament, i ella en sabia un pou. D’allò que podrien ser unes notes informatives, doncs, el dietari fred d’un etmusicòleg, en va resultar a mans de Palmira Jaquetti una de les millors pàgines de prosa poètica catalana dels anys trenta. N’estic absolutament convençut –i sorprès. Jaquetti és exquisida i aguda en els retrats literaris dels cantaires i exhuberant i plàstica en l’evocació de la natura. Alta literatura, fet i fet, que combina la mirada poètica i la riquesa del llenguatge amb el laconisme d’unes notes preses in situ, en fondes desgavellades a la llum d’una espelma, amb l’altra mà aixafant escarbats amb l’espardenya. Per tot plegat, és clar que aquests textos han de trascendir el patracol per a la investigació musicològica per fer-se conèixer en l’àmbit literari. I mentre algú no es decideixi a publicar la memòria de la dotzena de missions de Palmira en un sol volum i dins una col·lecció literària, us en proposo el tast d’una modestíssima posada en escena. Cal descobrir a fons Palmira Jaquetti; ara diré només que va néixer el 1895 al Poblesec de Barcelona, de pare manobre i orfeonista i mare mestressa de casa; que estimava les criatures, el piano, la poesia i l’ensenyament. Que era de la mena de noies capaçes, als anys trenta, de viatjar soles pels pobles de pagès i ficar-se a les tavernes d’homes a fer cantar avis esquerps darrera un got de vi. El 1934 emmalalteix i el seu marit, el pintor belga Enric d’Aoust, la visita a l’hospital per comunicar-li que l’abandona. Viurà consagrada a l’ensenyament, de música i francès, a la creació de cançons originals per a infants, a la poesia, l’estudi lingüístic i musicològic. El 8 de maig de 1963 el cotxe en què anava de paquet s’estavellarà contra un arbre a Santa Margarida i els Monjos.

Organitza: Ateneu Torrellenc

Darrera actualització: 14.12.2021 | 17:39