Exposició: Enric de Santos. Eight Zone

Enric de Santos

Enric de Santos estudia arquitectura i física nuclear a Barcelona. El 1975 descobreix la fotografia i deixa la seva tasca professional per dedicar-se completament a aquest art. Docent des del 1980, ha impartit classes a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya i actualment a l'Escola de Fotografia IDEP de Barcelona. Compagina les classes amb tallers personals i la seva col·laboració amb les revistes La Fotografia Actual Digital i La Fotografia Social.
Fundador de “La Primavera Fotogràfica de Catalunya” i de les “Primeres Jornades Fotogràfiques de Catalunya”.
Té 26 llibres de fotografia editats entre els quals podem ressaltar “El Negatiu”, “Fotografia Digital FineArt en Blanc i Negre”, “Evolució Tècnica de la Fotografia” i el darrer “Fotografia Digital a exteriors”.
La seva obra ha estat exposada a Europa, Rússia, Japó, Àfrica i EE.UU.

Professor de Tecnologia del Grau Superior de Fotografia de la Universitat Abat Oliva.
Professor de Tecnologia Avançada de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. IEFC.
Professor de Tecnologia de l’Escola d’Alts Estudis de la Imatge i el Disseny, IDEP.
Fundador i director de l’Escola de Fotograva Tecnifoto de Nova Lent.

Cofundador de les Primeres Jornades Catalanes de Fotografia.
Cofundador de la Primavera Fotogràfica a Catalunya.
Redactor Tècnic de la Revista Nova Lent.
Cofundador i Redactor Tècnic de la Revista La Fotografia.
Redactor de la Revista Flash Foto.

Autor de 32 llibres de text de Fotografia.
Coautor dels llibres de text de Fotografia Amateur de CEAC.
Autor dels llibres de text de Fotografia Professional de CEAC.
Autor de 10 llibres de Fotografia d’Autor.
Ponent a múltiples Festivals Internacionals de Fotografia a Espanya i al nord d’Àfrica.
Autor de més de 150 Mostres Fotogràfiques a Galeries d’Europa, EUA i Àsia.

Hi ha la seva obra al MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya).
Hi ha obra a l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Obra a múltiples col·leccions privades.
Ambaixador mundial de Canson Infinity.

L'evolució tecnològica ha fet que part o bona part de les noves generacions accedeixin a la fotografia amb pràcticament un desconeixement total dels fonaments bàsics d'aquesta.
Són molts els avantatges que els sistemes digitals aporten a l'hora de captar una imatge, però paral·lelament són els responsables directes de la pèrdua del protocol habitual de treball.
Sense cap dubte la IMMEDIATESA en la captació d'un arxiu, que més tard es convertirà en una imatge, és possiblement el responsable d'acabar amb el TEMPS DE REFLEXIÓ que tot fotògraf dedicava a prendre les decisions precises abans de fer una fotografia.
Un altre dels problemes és la QUANTITAT INDETERMINAT DE CAPTACIONS, motiu pel qual no pensem en la LIMITACIÓ DE POSSIBILITATS que tenim a l'hora de triar un determinat tema, arribant a realitzar una quantitat de preses que en la majoria dels casos únicament serveixen per ocupar un espai vital als nostres ordinadors.
No podem oblidar que la fotografia és escriure amb llum, no amb electricitat, encara que pugui semblar el mateix.
Aquesta exposició està formada per petites mostres de diferents projectes elaborats durant un període de més de vint anys de treball i on la tecnologia no hi ha jugat un paper important; de fet, s'entremesclen els processos tradicionals o químics amb els digitals de darrera generació, sense que per això existeixin diferències ostensibles.
Seguir treballant amb el sistema que em va portar a pensar que havia trobat un idioma amb què se m'entengués a qualsevol país del món, és el que he perseguit des que vaig descobrir el meravellós món de la fotografia.
Weston va dir que cada imatge és un petit tros de la nostra ànima, i la veritat és que no hi puc estar més d'acord.

Enric de Santos, abril de 2024