Club de lectura 'Temps de cireres'

El club de lectura de novel·la té l’objectiu de donar una panoràmica de la novel·la des d’un punt de vista ampli i de desenvolupar l’esperit crític dels participants. Al club s’hi llegeixen lectures tant d’autors clàssics com moderns de diversos gèneres literaris.

Cap al far

Publicada el 5 de maig de 1927, Cap al far és una de les novel·les cabdals de l’anomenat modernisme literari, al costat de l’Ulisses de James Joyce o A la recerca del temps perdut de Marcel Proust. En aquesta novel·la, Woolf retrata tres moments diferents dels estius que la família Ramsay passa a l’illa escocesa de Skye, entre els anys 1910 i 1920, per reflexionar sobre la complexitat de les relacions humanes, la naturalesa de l’art, el paper de la dona dins de la família, la càrrega mental o la subjectivitat de l’individu, i ho fa amb la seva veu poètica tan singular, amb aquest torrent de pensament que caracteritza els monòlegs interiors dels seus personatges.

Escrita en forma de pensaments i observacions, la narració es desenvolupa a través de perspectives canviants de cadascun dels personatges; uns monòlegs interiors que flueixen com un riu de consciència sense fi, amb una veu poètica i evocadora. 

Cap al far és considerada, per la major part de la crítica i dels especialistes, la millor novel·la de Virginia Woolf i un dels llibres més importants del segle XX: la Modern Library l’ha situat la número 15 a la seva llista de les 100 millors novel·les de llengua anglesa del segle XX, i la revista TIME la va incloure entre les cent millors novel·les de llengua anglesa des del 1923.

Virginia Woolf

Adeline Virginia Stephen nascuda el 25 de gener de 1882, al si d'una família benestant de Londres, és considerada una de les més destacades figures del modernisme literari del s. XX. La seva tècnica de monòleg interior i el seu estil poètic es consideren com unes de les contribucions més importants de la novel·la moderna.

La seva infància i la primera joventut van estar marcades per dos factors decisius que determinarien tota la seva vida i l'obra literària. El primer va ser el fet de no poder rebre estudis universitaris, ja que segons la mentalitat victoriana, malgastar diners en l'educació superior d'una dona era impensable, així el dret de les dones a estudiar en igualtat de condicions que els homes va esdevenir un dels pilars dels seus escrits feministes, els màxims exponents dels quals són Una cambra pròpia (1929) i Tres guinees (1938).

El segon factor que la va marcar de manera decisiva va ser el de les morts de la mare, la germanastra i el pare quan encara era molt jove. Aquestes pèrdues no només li van provocar les primeres crisis nervioses, sinó que també van dotar les seves novel·les de la presència constant de la mort planant damunt dels seus personatges.

Virginia i els seus germans, quan es va morir el pare, es van instal·lar al barri londinenc de Bloomsbury, d'on agafaria el nom el cercle de tertúlia dels dijous que va promoure el seu germà Thoby amb els seus companys de Cambridge. El grup va reunir poetes, crítics, economistes, artistes i filòsofs que arribarien a formar el clan més influent i prestigiós de l'època.

Allà hi va conèixer Leonard Woolf amb qui es casà l'agost de 1812 i amb qui el 1917 va fundar la Hogarth Press. Aquesta editorial familiar, a més de promoure la literatura d'avantguarda i les traduccions a l'anglès de les obres més innovadores d'Europa, va permetre a Virginia publicar els seus llibres amb total llibertat.

A part de Leonard Woolf, dues persones més van esdevenir cabdals en la seva vida: la seva germana pintora Vanessa Bell i l'escriptora Vita Sackville-West a qui dedicà l'obra Orlando (1928).

De la seva obra destaquem Mrs. Dalloway que representa l'entrada de Woolf a la seva maduresa artística i personal. En aquesta novel·la l'autora parla dels temes que més la van preocupar al llarg de la vida: la cultura patriarcal, la pèrdua d'identitat de la dona casada, la solitud, l'enyorança de la joventut perduda, la malaltia mental, els traumes de la guerra, la manca de vida sexual i el suïcidi com a fugida de l'absurditat d'aquest món.

A partir d'aquest moment, l'obra de Woolf es tornà cada vegada més poètica, més visionària, d'una clarividència sorprenent. A Cap al far (1927), considerada per la pròpia autora com el millor llibre que va escriure mai, Virginia evoca la història de la seva família, servint-se de la tècnica impressionista per retratar els personatges familiars de manera magistral. És una obra d'una lucidesa extraordinària sobre el significat de la vida, la fugacitat del temps i la complexitat de les relacions humanes.

Virginia Woolf va escriure al llarg de la seva vida 27 quaderns de diaris, dels quals Leonard en va fer una selecció, Diario de una escritora, que ens permet conèixer molt bé l'univers literari de Virginia Woolf, les seves opinions sobre escriptors, els seus sentiments, la llavor de les seves obres, els seus dubtes...

Virginia Woolf patí al llarg de la seva vida d'episodis de depressió, l'últim posà fi a la seva vida, suïcidant-se al riu Ouse el 28 de març de 1941.

Com inscriure’s als clubs de lectura de la biblioteca?

La biblioteca municipal Pompeu Fabra ofereix diferents tipus de clubs de lectura, tant per a persones adultes com per a infants.

Adults

• Club de lectura de converses en francès. El nivell dels membres és mitjà i, en conseqüència, s’ha de fer una prova de nivell.
• Club de lectura de converses en anglès (Love It). El nivell dels membres és alt i, en conseqüència, cal fer una prova de nivell.
• Club de Lectura "Temps de cireres". En aquest club hi ha llista d’espera (hi ha 23 persones per a 20 places), i, per tant, a l’hora d’apuntar-se els usuaris no tenen la plaça confirmada.
• Club de lectura de còmics "L'ocell del temps". En aquest cas cal saber què és el que agrada als usuaris per a programar les sessions.

Infants

• Club dels Llibrenautes (de 3r a 4t).
• Club dels Intrèpids lectors (de 5è a 6è)

En aquests dos clubs de lectura es realitza una entrevista als pares per a saber en quin nivell estan els seus fills, i també s’explica presencialment als potencials membres del Club què és realment un Club de Lectura. D'aquesta manera, quan els infants vinguin a la biblioteca hagin llegit els llibres i sàpiguen en què consisteix l’activitat.

En tots els casos, per a gestionar la inscripció d'un club de lectura la persona interessada ha d'anar presencialment a biblioteca en horari d’obertura al públic (de dilluns a divendres de 16 h a 20.30 h, i els dijous i els dissabtes de 10 h a 13:30 h), i omplir una fitxa amb les seves dades bàsiques.
En aquesta visita a la biblioteca s’informarà els usuaris sobre:

• El funcionament.
• Tipus de club que s’adeqüi més a les seves necessitats.
• Quins són els llibres que es llegiran al llarg de totes les sessions.

A part, també s’entregaran els llibres de la sessió que correspongui.