Cinema: Anatomía de una caída

Torna el cinema a l'Ateneu Torrellenc

El cinema ha passat per diverses etapes, tant a la societat en general com a l'Ateneu. Cada cop queden menys sales d'exhibició i els hàbits s'han modificat en aquest món digital que cada cop va a més, però el cinema continua produint petites obres mestres amb la capacitat d'explicar-nos històries que podem contemplar i amb les quals emocionar-nos. La Junta de l'Ateneu Torrellenc ha decidit fer una nova aposta per tornar a fer cinema a Torrelles de Llobregat, amb pel·lícules de qualitat i que, fins i tot, s'acaben d'estrenar en la cartellera.

Anatomía de una caída

Sinopsi: Sandra, una escriptora alemanya, viu amb el seu marit Samuel i el seu fill cec, Daniel, en un xalet al mig dels Alps francesos. Quan Samuel mor en misterioses circumstàncies, la investigació no pot determinar si és un suïcidi o un homicidi. Sandra és arrestada i jutjada per assassinat, i el procés posa la seva tumultuosa relació i la seva ambigua personalitat al punt de mira.

Fitxa tècnica:
Anatomie d'une chute (França, 2023).
Durada: 150 minuts.
Digital.
Direcció: Justine Triet
Guió: Arthur Harari, Justine Triet
Intèrprets: Sandra Hüller, Samuel Theis, Swann Arlaud, Jehnny Beth
Qualificació: No recomanada per a menors de 12 anys 
Data d'estrena: 06/12/2023

Premis (2024)
Premis Oscar: guanyadora a Millor guió original, i nominada a 5 categories més.
Festival de Cannes: guanyadora de la Palma d'Or a Millor pel·lícula
Premis Globus d'Or: guanyadora a Millor guió i Millor pel·lícula de parla no anglesa
Premis BAFTA: guanyadora a Millor guió original, i nominada a 7 categories més
Premis Cèsar: guanyadora de 6 premis, incluent Millor pel·lícula i direcció
Premis Goya: guanyadora a Millor pel·lícula europea
 

La directora: Justine Triet

Justine Triet (Fécamp, 17 de juliol de 1978) és una directora de cinema francesa diplomada per l'Escola nacional superior de belles arts de París, guionista i actriu. El seu primer llargmetratge La Bataille de Solférino, va ser presentat al Festival de Canes 2013 en la programació de l'Associació del cinema independent per a la seva difusió (Acid). Amb el seu film Anatomie d'une chute (Anatomia d'una caiguda) va obtenir la Palma d'Or del Festival Internacional de Cinema de Canes 2023.

Secrets d’un matrimoni

La idea d'efectuar l'anatomia d'un cas remet a una vella gran pel·lícula judicial d'Otto Preminger, Anatomía de un asesinato del 1959, en què James Stewart era un pobre advocat que defensava un militar acusat d'assassinar el presumpte violador de la seva dona. El concepte d'anatomia en aquell cas tenia a veure amb la idea forense de dissecció d'uns fets, analitzant totes les parts del cos fins que al final emergeixi certa possibilitat del que veritablement va passar. 
Anatomía de una caída, la quarta pel·lícula de la brillant cineasta francesa Justine Triet, també mostra una anatomia judicial, però el que és important no és tant la dissecció dels jocs judicials com la possibilitat d'establir una reflexió sobre la moral que pot arribar a aparèixer un cop s'ha acabat tot el procés de dissecció dels fets. El cas que es posa a judici sembla molt simple, sense dificultats. Una escriptora especialista en obres d'autoficció viu amb el seu marit, un escriptor frustrat, i en companyia del seu fill petit que va patir un accident que el va afectar la visió. Un dia, el marit cau de les golfes i s'obre el cap després de colpejar-se amb la teulada del porxo d'entrada de la casa. En principi podria ser un suïcidi, però també hi ha la hipòtesi que hagi estat un assassinat i en aquest cas la dona es converteix en sospitosa. L'esposa –excel·lent Sandra Hüller, la protagonista de Toni Erdman– és acusada d'un presumpte homicidi i s'ha d'enfrontar a un judici que trasbalsarà la seva vida. L'altre testimoni fonamental del cas és el nen que era a casa, que no pot veure res, però ho pot escoltar tot i que durant el judici es troba obligat a submergir-se en un autèntic bany de realitat sobre els aspectes més foscos de la vida dels seus pares.
Tot i que prop d'una hora i mitja del seu metratge se centra en el desenvolupament del judici, el gran gir que fa Justine Triet i que converteix la seva proposta en excepcional no és cap altre que utilitzar l'artefacte judicial per dur a terme una anatomia de la parella. A mesura que la pel·lícula avança, sembla com si ens trobéssim davant una obra d'Ingmar Bergman, una mena de continuació de Secretos de un matrimonio. Al llarg del judici descobrim les tensions internes que vivia la parella. Ens assabentem de com el triomf de l'escriptora aixecava la gelosia del marit que veia reflectida la seva pròpia mediocritat en el procés de projecció pública de la seva esposa. El nen era al mig de les disputes de la parella, va escoltar moltes coses, però la seva innocència no el deixava entendre a fons que és el que veritablement passava. El judici no serà un camí cap a la vida adulta, sinó un procés de perversió de la innocència.
Anatomía de una caída no és la clàssica pel·lícula que necessita complaure a l'espectador a partir de l'afirmació d'una veritat que es troba reflectida en la sentència final. La pel·lícula no té una clara intriga criminal, ni tan sols vol escurar el drama, sobretot funciona com una lúcida crònica dels secrets del matrimoni, però també la podem veure com una reflexió sobre el dolor que implica rememorar uns fets foscos. Podem entendre-la com una obra dura que ens parla del dolor moral que implica sotmetre's a la fredor de la justícia i a les múltiples incerteses que plantegen els diferents testimonis. Anatomía de una caída acaba sent una brillantíssima pel·lícula, perfectament ajustada i mesurada. Una pel·lícula que, com les hipotètiques novel·les d'autoficció que escriu la protagonista, també ens parla de com podem apropiar-nos de la ficció de la realitat per aconseguir, a partir dels seus mecanismes, mostrar el desgast que el patiment implica en les relacions afectives.

Àngel Quintana