Cinema: Mi amiga Eva

Torna el cinema a l'Ateneu Torrellenc

El cinema ha passat per diverses etapes, tant a la societat en general com a l'Ateneu. Cada cop queden menys sales d'exhibició i els hàbits s'han modificat en aquest món digital que cada cop va a més, però el cinema continua produint petites obres mestres amb la capacitat d'explicar-nos històries que podem contemplar i amb les quals emocionar-nos. La Junta de l'Ateneu Torrellenc ha decidit fer una nova aposta per tornar a fer cinema a Torrelles de Llobregat, amb pel·lícules de qualitat i que, fins i tot, s'acaben d'estrenar en la cartellera.

Mi amiga Eva

Sinopsi: L'Eva és una dona de 50 anys, casada des de fa més de vint i amb dos fills adolescents. Durant un viatge de negocis a Roma, s'adona que vol tornar a enamorar-se abans que sigui "massa tard". A Barcelona, l'Eva comença una nova vida, soltera i oberta al joc de la seducció. Al llarg d'un any, seguirem aquesta dona que ha trencat el seu món buscant un sentiment. Un impossible, però potser l'atzar ens pot rescatar.

Fitxa tècnica:
Parenostre (Espanya, 2025).
Durada: 99 minuts.
Gènere: Drama, comèdia, romàntic
Digital. Versió original en castellà
Direcció: Cesc Gay
Guió: Cesc Gay, Eduard Sola
Intèrprets: Nora Navas, Juan Diego Botto, Rodrigo de la Serna, Àgata Roca
Qualificació: No recomanada per a menors de 7 anys
Data d'estrena: 19/09/2025

FULL DE SALA

Reinventar-se i tornar-se a enamorar als cinquanta

Deu pel·lícules en pràcticament trenta anys. La trajectòria cinematogràfica del barceloní Cesc Gay és una de les més sòlides i coherents del cinema català contemporani, acompanyat gairebé sempre per la productora Marta Esteban, amb la que han format un dels tàndems director/productora més exitosos. Descobert amb la seva modesta òpera prima Hotel room, Gay ha anat construint una trajectòria pausada i sense estridències, en la que ha primat sempre el control sobre les històries a partir del guió, i amb la que ha demostrat una excel·lent destresa per construir diàlegs brillants i per rodar amb una habilitat i elegància singulars. Des de Ficció -potser encara la seva millor obra- fins a Truman -potser la més emotiva i recordada-, Gay s’ha caracteritzat també per haver estat un gran retratista de Barcelona i la seva evolució urbanística i social. Revisar, per exemple, A la ciutat (2003) permet percebre, des de la perspectiva actual, la profunda transformació que la capital catalana ha patit els darrers vint anys. Possiblement, quan s’analitzin aquests canvis de Barcelona en el futur, l’obra de Cesc Gay en sigui una mostra testimonial molt valuosa, per més que ell hagi treballat sempre des de la ficció i no del documental.

A la seva desena pel·lícula, l’acció no comença a Barcelona, sinó a Roma. No és casual, perquè una de les “ciutats de l’amor” és el punt de partida perquè acompanyem Eva (Nora Navas), la protagonista absoluta de la història, en el seu procés de reconstrucció personal, en la seva reinvenció com a persona, en un salt endavant per tornar-se a enamorar i recarregar la seva energia vital. Eva es troba en un atzucac, en un d’aquells moments existencials en els quals la seva vida podria continuar sent el que és, amb estabilitat econòmica, estatus i relacions socials, però que realment s’adona que això no l’omple i necessita rebel·lar-se contra aquest corrent predeterminat, que no li deixa decidir ni tenir autonomia sobre el rumb que vol que prengui la seva vida.

No és casualitat que pel guió de Mi amiga Eva, Cesc Gay hagi treballat amb el guionista Eduard Sola, el guanyador del Goya i el Gaudí al millor guió original l’any passat per Casa en flames. I és que la Montse interpretada per Emma Vilarasau al film de Dani de la Orden és cosina germana de l’Eva que dona títol a la pel·lícula de Cesc Gay. Totes dues són dones madures, empoderades, que estan fartes de fer les coses per una inèrcia o uns automatismes i no per una autèntica il·lusió motivadora. Montse i Eva es rebel·len contra les convencions socials, contra les aparences i contra el que s’espera d’elles. Estan fartes de la hipocresia i els somriures falsos, d’aparentar el que no són i no poder ser el que voldrien. I Cesc Gay i Eduard Sola cuinen aquest procés d’alliberament amb una habilitat que arrossega i encomana l’espectador.

De Cesc Gay s’ha dit sovint, de manera una mica reduccionista, que “és el Woody Allen català”. Gay té prou personalitat perquè no calgui comparar-lo amb ningú i el seu retrat de Barcelona és molt més aproximat a la realitat que els clixés del director novaiorquès quan va filmar-hi Vicky Cristina Barcelona. Però és innegable que la seva construcció de les trames sentimentals dels personatges, la seva habilitat pels diàlegs punyents i sucosos i la seva mirada sobre l’univers femení que el fan un gran director d’actrius, connecten inevitablement amb el cinema d’Allen. A Mi amiga Eva li serveix en safata a Nora Navas una autèntica perla de personatge. Navas ha treballat amb grans realitzadors com Almodóvar, Villaronga o Mar Coll, però segurament la seva brillant interpretació del personatge d’Eva passarà a ser un dels més recordats de la seva carrera, acompanyada d’un notable planter de secundaris com Rodrigo de la Serna, Miki Esparbé, Àgata Roca o Juan Diego Botto. I és obvi que la situen com una de les favorites clares a la temporada de premis d’aquesta temporada.

Paco Vilallonga