Cinema: Perfect Days

Torna el cinema a l'Ateneu Torrellenc

El cinema ha passat per diverses etapes, tant a la societat en general com a l'Ateneu. Cada cop queden menys sales d'exhibició i els hàbits s'han modificat en aquest món digital que cada cop va a més, però el cinema continua produint petites obres mestres amb la capacitat d'explicar-nos històries que podem contemplar i amb les quals emocionar-nos. La Junta de l'Ateneu Torrellenc ha decidit fer una nova aposta per tornar a fer cinema a Torrelles de Llobregat, amb pel·lícules de qualitat i que, fins i tot, s'acaben d'estrenar en la cartellera.

Perfect Days

Sinopsi: Hirayama treballa com a netejador de banys a Tòquio. Sembla content amb la vida senzilla. Segueix una vida quotidiana estructurada i dedica el temps lliure a la seva passió per la música i els llibres. Hirayama també té afició pels arbres i els fotografia. Gradualment, es revelen més aspectes del seu passat a través d'una sèrie de trobades inesperades.

Fitxa tècnica:
Perfect Days (Alemanya, 2023).
Durada: 125 minuts.
Digital. Versió doblada al castellà i VOSE.
Direcció: Wim Wenders.
Intèrprets: Kôji Yakusho, Arisa Nakano, Tokio Emoto, Yumi Asou, Sayuri Ishikawa, Tomokazu Miura.

Premis (2024)
Premis Oscar: nominada a millor pel·lícula Internacional

Premis Cèsar: nominada a Millor film estranger

Festival de Canes: nominada a la Palma d’Or a Millor pel·lícula i guanyadora del premi a Millor actor per Kôji Yakusho

El director: Wim Wenders
Nascut a Düsseldorf, Wenders va estudiar Medicina i Filosofia a la Universitat de Friburg de Brisgòvia i va planejar convertir-se en sacerdot, però finalment va començar a estudiar a l’Escola de Cinema i Televisió de Múnic. Des del 1967 i fins al 1970 freqüenta la Hochschule für Film und Fernsehen de Múnic, i ja l’any 1967 realitza el seu primer curt, Escenari (Schauplätze). A l’any següent en fa uns altres tres: Same Player Shoots Again, Klappenfilm, dirigit juntament amb Gerhard Theuring, i Victor I. Aquell mateix any comença a col·laborar com a crític a “Filmkritk” y “Suddeutsche Zeitung”.

Havent nascut en una època en què Alemanya comença a girar cap a la cultura estatunidenca per oblidar el seu propi passat, Wenders tendeix a explorar a les seves pel·lícules la presència dels Estats Units en l’inconscient europeu, o, més concretament, l’americanització de l’Alemanya de postguerra. Amb la seva pel·lícula L’amic americà (1977), basada en la novel·la El joc de Ripley, de Patricia Highsmith, Wenders va obtenir reconeixement internacional.

A partir d’aquell moment començarà el que podria denominar-se la seva etapa més prolífica, encadenant títols experimentals com Lightning Over Water (Llamp sobre aigua) (1980), un documental sobre l’agonia i la mort del director Nicholas Ray, i L’estat de les coses (1982), amb històries intimistes i més convencionals com París, Texas (1984), El cielo sobre Berlín (1987) o la seva seqüela Tan lluny, tan a prop! (1993). Entre les seves últimes produccions es troba el llargmetratge rodat en format digital Trucant a les portes del cel (2005).

A més dels seus llargmetratges, també ha tingut una important activitat com a director de curtmetratges, de documentals i de programes per a la televisió, i també ha fet de guionista, productor i fins i tot d’actor.