Exposició: Cisco Colominas. Mirades

Cisco Colominas Tutusaus —Colo—
Nascut a Cornellà de Llobregat l'any 1955, veí de Santa Coloma de Cervelló des del 1992. Ha realitzat estudis a l'escola d'Arts Aplicades Llotja de Barcelona fent l'especialització de procediments pictòrics (del 1 971 al 1976).

LA NATURA COM A MIRATGE
És innegable que quan contemplem les teles d'en Cisco Colominas ens sentim atrets pel magnetisme poderós d'unes imatges que reconeixem com rotundament reals. A banda de la bellesa del quadre, l'observador el percep com la visió d'un miratge: el visitant plantat davant la tela que penja de la paret il·luminada assisteix a la visió d'un oasi aparentment real en un entorn impossible de sorra blanca, seca i llum solar intensa.
Cisco Colominas crea imatges realistes inspirades en la natura, però el seu propòsit no és paisatgístic. En moltes obres descobrim a un pintor interessat pel detall, més preocupat per la comprensió i elaboració cromàtica dels detalls que pel conjunt figuratiu o la visió panoràmica del paisatge. Tot sovint ens presenta imatges o escenes parcials [...]
El realisme de les pintures d'en Cisco Colominas no busca només traslladar la realitat natural a la tela. Cada quadre és un exercici comunicatiu, el desig d'expressar sensacions, la reflexió o el sentiment que la contemplació d'un fragment de natura provoca en l'autor [...] Pintures i textos junts són també un catàleg de sentiments que l'autor mostra amb naturalitat...

Fragments d'un text de José Luis Garcia-Muñoz

ESTÈTICA-ÈTICA: CONSCIÈNCIA
Per què pinten els humans? Pel mateix motiu que canten, ballen, resen o juguen a futbol, perquè és un joc a la seva mida.
Quan pintem, ens endinsen en un joc meravellós, i sense ni adonar-nos en descobrim motivacions que provenen d'una base pròpia de l'ésser humà: L'ESTÈTICA. Diria que, en entrar per la porta de l'estètica, comença un ventall enorme de possibilitats i manifestacions plàstiques. Neix l'atracció amb més o menys força per la descoberta de la BELLESA.
Entenc que en Cisco es llença a la captura en dues dimensions d'allà extern que l'atreu, i lluita fins a l'esgotament per intentar descobrir la forma, l'entorn, la llum, el color, i el que és més: l'olor, la humitat i fins i tot l'ànima del que està pintant. Una estètica (la seva) que és embolcallada per L'ÈTICA, que ha anat cuinant a foc lent durant anys i anys de sentiments i emocions de molt colors, que busquen per sobre de tot una paraula: LA VERITAT. l, és clar, la veritat havia de tenir forma realista.
Treballar l'estètica amb la companyia de l'àtica porta a una conclusió per l'ésser humà: estar en possessió de CONSCIÈNCIA.

UNA PINTURA A LA QUAL NO LI CALEN TRADUCTORS
No és l'art transgressor i provocador, decoratiu i gegantí que es pugui vendre i que pugui donar grans beneficis a les galeries multinacionals. La pintura autodidacta d'en Cisco —d'arrel clàssica— és una pintura que no necessita traductors, difícil d'executar i fàcil d'entendre, la pintura del Colo és per a tothom. Es mira i atreu, xucla i la tornem a mirar. Anem més enllà: OBSERVEM-LA.

Fragments de textos de Ricard Bellés Ginesta

LLEI D'ART (La revista de Arte Independiente, Año 6, Núm. 8, 2012, Sección "A la palestra")
Armonizando con elegancia figuración y simbolismo, concede al paisaje el maximo protagonismo, insistiendo en la perspectiva. El color —siempre importante— adquiere dentro de la imagen realista una relevancia extraordinaria, aportando información valiosa cuando se trata de descodificar el mensaje de una composición de gran poder simbolico. Es pues el color en la obra del artista, un elemento descriptivo más [...]
Sin embargo en la obra de Colominas existen sutiles matices en la aplicación del color que sugieren significados menos descriptivos y mucho más simbólicos, estéticos o poéticos. Me refiero a sutilezas que en nada comprometen la solvencia de la imagen, pero que son percibidas desde la sensibilidad. El artista modula el equilibrio y la armonía de sus composiciones, eligiendo con esmero la gama de tonos y su ordenación en el campo visual con el fin de persuadir al espectador a través del placer estético.
Buen paisajista y virtuoso técnico, sabe escrutar y extraer de la naturaleza algunas de sus más desacostumbradas ópticas, evocando fragmentos de memoria o haciendo visible la capacidad de evocación de un paraje perdido en la cotidianidad, de un pacífico recodo o de un instate fugaz, extrayendo de cada retazo todo su potencial artístico y acoplándolos a efectos de alcanzar un mismo fin.
Reflejos, imágenes o recuerdos de ensoñación, a través de escenas y objetos reales que dejan traslucir un discreto componente nostálgico que encadena lo material con lo espiritual, ampliando los límites del espacio lírico dentro del que se presenta en cada uno de sus temas, sosegados, deliberadamente tranquilizadores, sutilmente incitantes, siempre cautos, delicadamente sugerentes.

Fragment d'un text de Luisa Noriega, editora de la revista LLEI D'ART