Inauguració de l'exposició de pintura: Roser Bardis

RETROSPECTIVA DE LA NATURA QUE M'ENVOLTA

Com passa de desapercebuda la bellesa de tantes coses!
Educar la mirada amb el que ens envolta sense deixar que allà evident estigui en primer Pla... i enamorar-me. Un calaix, una estanteria, un capçal de llit, una coixinera... són objectes nobles, fets en algun moment per algú que hi ha posat tot el seu bon saber. Per a mi són suports perfectes per pintar, i alguns em connecten directament amb els meus, en una conversa íntima.
És tot un procés mirar-me'ls, netejar-los, polir-los i finalment plasmar-hi les petites coses que m'emocionen: com són les flors d'una tomaquera, un pebrot, les ombres en la terra vermella d'un cirerer, un trosset de bosc de pins, les flors fugisseres en primer pla.
Potser faig complicat el que és senzill perquè, com més miro el que estic pintant per entendre-ho, més detalls hi veig. Aquesta és la meva dualitat: voldria la simplicitat, però m'absorbeixen els detalls. I, així i tot, com en gaudeixo descobrint-los!
La majoria de les obres aquí exposades són de la primera dècada del 2000, i agraeixo a l'Ateneu l'oportunitat d'exposar-les, perquè m'ha tornat a connectar amb el plaer de pintar i m'ha permès d'afegir obra nova.
He fet servir la pintura a l'oli, i recentment pintura a l'oli (cobra), que es dilueix amb l'aigua, podent prescindir així dels dissolvents.
Agraïda pel vostre interès, espero traspassar-vos una mica de les meves inquietuds quan contempleu aquests quadres.

Roser Bardis