Teatre: Sicalíptiques, de la Cia. Le Croupier

La companyia Le Croupier i la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC) presenten l’espectacle SICALÍPTIQUES, una obra de Josep Maria Miró dirigida per Xavier Albertí, i interpretada per Mont Plans, Aina Sánchez i Carles Cors. 
 
SICALÍPTIQUES és un espectacle inspirat en el Paral·lel com a porta d’entrada de la modernitat a Catalunya, que, a través del cuplet, recull el prodigiós llegat d’aquesta època i geografia que és la gran vàlvula de transformació urbanística, política i social de principis del segle XX.  
 
Segons l’autor, “aquest gènere musical difícilment classificable i de doble sentit esdevé un autèntic manifest ideològic de la primera aparició d'una cultura de masses local. Les cupletistes es converteixen en les abanderades d’una dona nova, artista i empresària de si mateixa, i perfectament conscient que per construir una avantguarda cal explotar la provocació i l’art de escàndol”. 
 
A través del cuplet -una amalgama de cançó, dansa i comportament escènic- SICALÍPTIQUES proposa un viatge pel gènere, els seus protagonistes i les seves sorprenents històries. Un espectacle que barreja música en directe, humor i sensibilitat en la recuperació d’aquest important patrimoni artístic i musical que esdevé l’imaginari de tot un temps, ja que, a Catalunya, els cuplets són més que una simple forma d’entreteniment; són una expressió de la identitat cultural i un reflex de la història social del país. Amb la seva rica tradició i el seu impacte continuat, els cuplets són tot un referent de la cultura popular catalana. 
 
Le Croupier és una companyia gironina que porta des de 2014 vinculada al gènere dels cuplets i el cabaret amb espectacles com Esperança Dinamita, també escrit per Josep Maria Miró, o Dinamita la Sarsuela, dirigit per la mateixa Mont Plans i amb la col·laboració de Merche Mar. Ara, per a la coproducció amb la FAC de SICALPÍTIQUES, han reunit a dos grans referents en el tractament del gènere del cuplet, com són Miró i Albertí. 
 
Cada any, la Federació d’Ateneus, a través de la Xarxa de Teatres d’Ateneus de Catalunya (XTAC), coprodueix un espectacle pensat expressament per representar-se en els 36 ateneus que formen part de la xarxa de teatres més gran de Catalunya. SICALÍPTIQUES és el novè espectacle coproduït per la FAC des de 2017. 
 
 
Sinopsi
El Paral·lel és la porta d’entrada de la modernitat a Catalunya. SICALÍPTIQUES és un espectacle que, a través del cuplet, recull el prodigiós llegat d’aquesta època i geografia que és la gran vàlvula de transformació urbanística, política i social de principis del segle XX. Aquest gènere musical difícilment classificable i de doble sentit esdevé un autèntic manifest ideològic de la primera aparició d'una cultura de masses local. Les cupletistes es converteixen en les abanderades d’una dona nova, artista i empresària de si mateixa, i perfectament conscient que per construir una avantguarda cal explotar la provocació i l’art de escàndol. 
 
  
Sobre l'espectacle Sicalíptiques 
El cuplet és una amalgama de cançó, dansa i comportament escènic i va generar un patrimoni enorme amb tota mena de temàtiques i estructures. A l’espectacle hi trobarem un variat repertori d’aquests cuplets que van recollir des de la cançó de protesta, la sàtira política, els retrats de personatges de l’època, les referències a les anatomies femenines exuberants o el doble sentit dels psicalíptics. I és que les cupletistes van propiciar la metamorfosi de les prostitutes en actrius sentimentals, de dones anònimes a grans protagonistes de les revistes il·lustrades del gènere psicalíptic -paraula que provenia de dos termes grecs, sykon, “figa” i aleiptikós, “refregament”. El muntatge proposa el Paral·lel com a escenari protagonista a través d’un recorregut per la nit i l’univers que s’explicava als seus escenaris. Aquesta via esdevé un espai de transformació urbanística vinculada a necessitats polítiques i nous paradigmes culturals i socials. Això la converteix en una zona que de nit infonia respecte, però que també exercia una gran atracció sobretot per a alguns creadors que hi veien una matèria primera de màxim interès perquè allà és diluïa la solidesa de la ciutat per esdevenir un magma de ruptures i de transgressions morals.  
 
Justament allò que proposaven les primeres formes d’espectacle sorgides en aquest espai i en aquest paisatge: allò increïble, meravellós, fascinant i monstruós. L’espectacle parteix dels nombrosos materials d’escriptors, periodistes i testimonis de l’època que van recollir a través de la literatura i articles periodístics les expressions artístiques, els canvis històrics que s’hi produïen, els seus protagonistes (artistes, empresaris, ninotaires, pinxos, clients i un extens bestiari humà i social), a més d’algunes històries sorprenents i els locals més populars i singulars.  
 
No es pot entendre la construcció del Paral·lel sense l’expansió d’una part del usos del districte cinquè, aquell que a partir del 1927 coneixem com a “Barri Xino”. El carrer Nou de la Rambla -Conde del Asalto segons el nomenclàtor de l’època- és un paradigma de l’oferta d’activitats professionals vinculades amb el món dels escenaris i les varietats i els reservats que els acompanyaven: acadèmies d’artistes, músics, representants, agències de contractació, modistes... i tota mena de metges i curanderos especialitzats en matèries sexuals. També el carrer Nou de la Rambla hi havia alguns music-halls que servirien de model als que anirien apareixent al Paral·lel. Aquest imaginari és el que proposa aquesta obra que combina cuplets, teatre de text i cabaret.  
 
L’espectacle vol aproximar-se a la figura de les cupletistes, compositors de cuplets, productors i agents teatrals de l’època. També el transformisme que va tenir un pes importantíssim gràcies a homes que van desenvolupar l’art de les imitadores d’estrelles. La política i el feminisme a través del cuplet. O la prostitució que, a la Barcelona de finals del segle XIX i començaments del XX, era un fenomen de dimensions gegantines, un negoci que l’administració emparava legalment i justificava ideològicament per tal de donar vies d’escapament a la sexualitat masculina, considerada de naturalesa “expansiva” i d’un mercadeig sòrdid conseqüència de la misèria que patia un gran segment de les classes populars de la ciutat. Barcelona també era el centre de producció i comercialització d’una florent indústria de temàtica sexual que arribaria a tenir un cert ressò internacional. Les drogues i en especial la cocaïna també van ser un tema d’interès, molt present a l’època i que va esdevenir un important problema de salut pública.  
 
El nou espectacle de Le croupier vol ser un recorregut per aquestes històries i personatges on es barreja música, història, humor i sensibilitat en la recuperació d’aquest important patrimoni artístic i musical i de l’imaginari de tot un temps. 

Fitxa artística 

Direcció escènica 
Xavier Albertí 
 
Dramatúrgia 
Josep Maria Miró 
 
Intèrprets/Cantants 
Aina Sánchez, Carles Cors i Mont Plans 
 
Músics acompanyants (en funció del format) 
Pau Garcia (teclats i bases electròniques), Xevi Quiño (bateria i percussions), Faló Garcia (guitarra), David Benítez (contrabaix), Antoni Huertas (piano), Raül Sánchez 
(fiscorn i trombó) 
 
Espai escènic, grafisme i fotografia
art estudi (David Faüchs i Fanny Espinet) 

Vestuari 
Sílvia Jou 
 
Disseny de so 
Albert Cortada 
 
Producció executiva 
Arnau Nadal i Carles Cors 
 
Una coproducció de la XTAC i Le Croupier 
Amb el suport de: Ajuntament de Girona i Diputació de Girona