Xerrada: Preu dels aliments o el valor dels aliments

En tots els debats al voltant de l’alimentació apareix el tema dels costos com una qüestió central. Tant pel que representa per mantenir la vida digna de les persones productores com per oferir preus assequibles a la població, es barreja sempre amb altres realitats pròpies del model econòmic en el qual vivim: És un preu competitiu? On podem comprar més barat? Al respecte, però, ens fa falta disposar de més informació si volem abordar aquest debat amb les idees més clares. I amb exemples, com el preu d’un menú escolar o el preu d’una cistella bàsica alhora que suficient i saludable. Trobareu dades molt sorprenents

Altres veus: sobirania alimentària

Què menjarem al futur? La sequera que patim, té solució? I els incendis, la crisi climàtica, tenen relació amb les nostres dietes? D’on arriben els alvocats que trobem als mercats? Aquestes i moltes altres preguntes apareixen tot sovint en les nostres converses, a les xarxes socials i als mitjans de comunicació. És normal, som el que mengem i ens preocupa tot el que deriva d’aquest acte. Però, a més a més, en aquests moments de crisi eco-social aquest és un debat molt important, i val la pena disposar de bona informació.

El model actual d’alimentació en un país com el nostre és absolutament diferent de l'alimentació d’una o dues generacions anteriors. En un temps molt curt ha succeït un canvi profund i estructural del sector primari. La superindustrialització de l’agricultura, ramaderia i pesca, més l’expansió d’un comerç global sense fronteres, ha comportat que a casa nostra tinguem una concentració molt alta de terres fèrtils en mans de poques persones, la desaparició de molta pagesia i dels sabers i la cultura arrelada a la terra, aixafats pel domini hegemònic de la cosa urbana o «moderna».

Això no és molt diferent del que ha passat als països del Sud global, on l'èxode rural és agafar una pastera i arriscar la vida per travessar el Mediterrani. Les seves terres ja no estan dedicades a produir aliments per la població local, el seu acaparament per part d’empreses -sovint europees- és responsable de fam i desnutrició severa. La soja que cobreix tot el Sud d’Amèrica Llatina, la palma africana al Sud-est Asiàtic o els alvocats del Perú o Colòmbia semblen ser, simplement, mercaderies, quan es tracta d’aliments, que haurien de ser un dret  com la sanitat i l’educació.

És en aquest marc de pensament únic, on conceptes com Sobirania Alimentària obren una finestra transgressora i audaç, els ingredients bàsics per cuinar una altra manera d’habitar el món.

Carles Soler Novàs

Llicenciat en Veterinària, amb 25 anys d'experiència en cooperació internacional i desenvolupament rural, 15 anys en l'àmbit de la defensa de la sobirania alimentària i el dret a l'alimentació, i 10 anys en sistemes i polítiques alimentàries, en recerca i publicació d'articles i assessorament de polítiques alimentàries. 

Ha coordinat diversos estudis sobre temàtiques com restauració col·lectiva, menjadors escolars, obradors compartits o propietat de la terra. Forma part de l'equip tècnic de l'Associació Menjadors Ecològics, Revista Sobirania Alimentària, Biodiversitat i Cultures, la cooperativa El Pa Sencer SCCL i l'associació per a la transformació social Pole Pole.