Cinema: Parenostre

Torna el cinema a l'Ateneu Torrellenc

El cinema ha passat per diverses etapes, tant a la societat en general com a l'Ateneu. Cada cop queden menys sales d'exhibició i els hàbits s'han modificat en aquest món digital que cada cop va a més, però el cinema continua produint petites obres mestres amb la capacitat d'explicar-nos històries que podem contemplar i amb les quals emocionar-nos. La Junta de l'Ateneu Torrellenc ha decidit fer una nova aposta per tornar a fer cinema a Torrelles de Llobregat, amb pel·lícules de qualitat i que, fins i tot, s'acaben d'estrenar en la cartellera.

Marco

Sinopsi: El llegat polític de Jordi Pujol va quedar en dubte després de la confessió sobre el seu delicte fiscal. Una llarga trajectòria com a activista, com a President de la Generalitat (del 1980 al 2003) i com a patriarca d'una família que va concentrar poder i influència durant dècades. Parenostre és una història de pecats i penitències, de pares i fills, de poder i abús de poder, a l'ombra d'una de les figures més importants de la història contemporània de Catalunya.

Fitxa tècnica:
Parenostre (Espanya, 2024).
Durada: 96 minuts.
Gènere: Drama, biogràfic
Digital. Versió original en català
Direcció: Manuel Huerga
Guió: Toni Soler
Intèrprets: Josep María Pou, Carme Sansa, Eduardo Lloveras Poch
Qualificació: No recomanada per a menors de 12 anys
Data d'estrena: 16/04/2025

FULL DE SALA

La caiguda del mite

Manuel Huerga (Barcelona, 1957) ens va sorprendre amb un programa de televisió emès a TV3 anomenat Estoc de Pop (1983/1985), un programa cultural totalment innovador que parlava de llibres, música, teatre, actuacions en directe i moltes més coses amb molta originalitat. Més tard, va ser el responsable del programa ARSENAL (1985.1987), que el va superar en qualitat i innovació gràcies a poder disposar de més mitjans, tant econòmics com tècnics. Huerga va portar el seu esperit i bagatge innovador a BTV, de la qual en va ser director entre els anys 1997 i 2003. Huerga ha anat combinant les seves feines de responsabilitat, fent curtmetratges, telefilms o llargmetratges, com per exemple l’extraordinària pel·lícula Salvador Puig Antich (2006). L’any 2010 ja va fer un telefilm sobre Jordi Pujol amb el títol de “Jordi Pujol, vuitanta anys”.
Manuel Huerga estrena ara una nova experiència sobre aquest personatge tan important dels darrers anys de la Història de Catalunya anomenat Jordi Pujol i Soley, i ho fa amb una història escrita per un conegut historiador i periodista, que coneix bé el mitjà audiovisual com és Toni Soler.
Acompanyats per uns actors de primera línia, aquest tàndem ens proposen una revisió i reflexió sobre com un personatge tan estimat i admirat pot esdevenir una persona depreciada i arraconada per la mateixa societat que l’ha adorat i votat durant molts anys perquè sigui la persona que presideixi Catalunya. Parenostre comença durant la celebració de la tercera victòria per majoria l’any 1988, de Jordi Pujol a la presidència de la Generalitat de Catalunya. En aquell moment estava a dalt de tot de la seva popularitat i no hi havia ningú que li pogués fer ombra, ni en Maragall! D’una manera molt didàctica i a través d’anar endavant i enrere amb el temps, que no molesta ans al contrari ens va situant, veurem com Pujol va creant el personatge, com es va realitzant com a líder, com s’ha compromès amb Catalunya, però també com a fill d’una família molt benestant, que coneix a una noia que l’estima fins a les darreres conseqüències i que durant tot el matrimoni ha estat sempre el seu costat, però també controlant els interessos familiars i, sobretot, dels fills. També veurem com les coses es compliquen i tota aquella vida “controlada” no ho està tant i veurem com el comissari Villarejo ja en feia de les seves. Veurem l’ambició dels fills i ell, en Pujol, no controlant la situació entre altres coses perquè durant cada any la família ha estat arraconada pel seu servei a Catalunya, retret que li fa diverses vegades la seva dona Marta Ferrusola.
Són curioses les imatges de la vida quotidiana, de les celebracions, de les trobades familiars. En Pujol se’l veu la major part de les vegades assegut en un racó, en una butaca llegint La Vanguardia i la Marta preparant el dinar, col·locant la taula i posant ordre en les diverses discussions de la “mainada”.

Josep M. Pou no imita a Pujol en la parla i poc en els gestos, però és convincent en el personatge que interpreta d’un pro-hom, d’un polític que ha “estat” important i necessari i que el final de la seva vida viu una decadència no prevista i que el pot portar a l’oblit. La resta dels actors, com Carme Sansa en el paper de Marta Ferrusola, està molt convincent i el manté durant tota la història. Pere Arquillué, perfecte fent de Jordi Pujol Ferrusola, el col·leccionista de cotxes i de moltes més coses... David Selvas, té un petit paper, però interessant, fent de President Mas. Molt interessants els breus personatges de Mn. Ballarin, interpretat per Lluís Soler i el del Rei Juan Carlos, que el broda l’actor Alberto San Juan.
La pel·lícula s’ha realitzat utilitzant les darreres tècniques audiovisuals, imatges sobreposades i transparències per mostrar els diferents espais, tant interiors com els exteriors del film. Per una banda, li donen una agilitat i més comprensió en la narració, però per l’altra es nota que són imatges “falses”.
Parenostre pot ser un primer esborrany, cal recordar que la majoria dels personatges encara són vius, d’una història que amb els temps es podrà explicar amb més detalls i amb més coneixement. També la distància, els anys, la faran més realista. De moment, comencem per aquest interessant document, sobre un fet que va canviar el pensament de molta gent.
 

Guillem Terribas